Sensibilitat alimentaria

Al llarg del temps, molts autors han sospitat de la capacitat dels aliments comuns per causar patologia en determinats subjectes. Els primers antecedents els podem trobar a l’any 500 A.C., quan Ariteu, metge grec, relaciona els aliments amb determinades situacions clíniques com les migranyes i cefalees. El seu contemporani Lucrecio Caro, de la Escola hipocràtica, a la seva obra Rerum Nature, ja assenyala que alguns aliments com el formatge podien ser beneficiosos per algunes persones, però per d’altres podia ser verinós i fins i tot mortal.

En els nostres dies, a més del rigor diagnòstic, és necessària la utilització d’una terminologia precisa davant les reaccions Adverses als aliments. Al 1984, l'Acadèmia Americana d’Al·lèrgia i Immunologia va publicar la delimitació dels termes a utilitzar en relació a les reaccions adverses induïdes pels aliments. (1) Anderson y Song. Bàsicament es diferencien dos grans grups de reaccions segons els mecanismes que els produeixen:

  1. Les mediades per mecanismes immunologics, anomenades reaccions al·lèrgiques als aliments.
  2. Les mediades per altres mecanismes, que s’engloben amb el terme d’intolerància alimentaria, dins del que es troben les alteracions metabòliques, dèficits enzimàtics, acció tòxica, etc.

Dins de les reaccions causades per mecanismes immunològics diferenciem els processos mediats per elevació de les immunoglobulines IgE, que intervenen en processos anafilàctics, i els mitjans per elevació de les IgG. És aquest últim mecanisme de reacció al que anomenem “Sensibilitat Alimentària” per diferenciar-la de l'al·lèrgia típica.

Per a més informació, es pot posar en contacte amb nosaltres mitjançant aquest formulari:

Navega...
Màxim 5MB per fitxer i 10MB entre tots els fitxers del formulari