Sensibilitat alimentaria

Al llarg del temps, molts autors han sospitat de la capacitat dels aliments comuns per causar patologia en determinats subjectes. Els primers antecedents els podem trobar a l’any 500 A.C., quan Ariteu, metge grec, relaciona els aliments amb determinades situacions clíniques com les migranyes i cefalees. El seu contemporani Lucrecio Caro, de la Escola hipocràtica, a la seva obra Rerum Nature, ja assenyala que alguns aliments com el formatge podien ser beneficiosos per algunes persones, però per d’altres podia ser verinós i fins i tot mortal. En els nostres dies, a més del rigor diagnòstic, és necessària la utilització d’una terminologia precisa davant les reaccions Adverses als aliments. Al 1984, la Acadèmia Americana d’Al·lèrgia i Immunologia va publicar la delimitació dels termes a utilitzar en relació a les reaccions adverses induïdes pels aliments.  Anderson y Song. Bàsicament es diferencien dos grans grups de reaccions segons els mecanismes que els produeixen:

1. Les mediades per mecanismes immunologies, anomenades reaccions al·lèrgiques als aliments.
2. Les mediades per altres mecanismes, que s’engloben amb el terme d’intolerància alimentaria, dins del que es troben les alteracions metabòliques, dèficits enzimàtics, acció tòxica, etc.

Dins de les reaccions causades per mecanismes immunològics diferenciem els processos mediats per elevació de les immunoglobulines IgE, que intervenen en processos inafilàctics, i els mitjans per elevació de les IgG. És aquest últim mecanisme de reacció al que anomenem “Sensibilitat Alimentària” per diferenciar-la de l'al·lèrgia típica.

Sensibilitat als Aliments mediada per Inmunoglobulines IgG.

Fisiològicament, els antígens (Ag) alimentaris més típics són glicoproteïnes de petit pes molecular  (10.000 a 40.000 daltons) Resistents a la hidròlisi per àcids i proteases, i a la desnaturalització per la calor, el que les fa clínicament diferents de la llum intestinal, de manera que són captats per les cèl•lules M de l’epiteli que recobreix les Plaques de Peyer, d’on són processats per macròfags portadors de MHC-II, per a la seva posterior presentació antigènica als limfòcits. També alguns enteròcits són portadors de molècules de MHC-II i són capaces de presentar alguns antígens solubles. Es produeix així una sensibilització a l’antigen, que es tradueix en una resposta immunològica heterogènia, però en la que predomina la producció d’IgA i la supressió de la resposta IgE. ) Taylor et col. Fins i tot en condicions normals, petites quantitats de macromolècules alimentàries són absorbides i són ràpidament neutralitzades per immunoglobulines circulants, formant inmunocomplexes, que contenen IgA o IgG, i són detectables d’una a tres hores després de la ingesta i s’aclareix ràpidament sense ocasionar patologia en casos d’ingesta aïllada. Paganelli et col.Nombrosos estudis posteriors relacionen els aliments amb reaccions d’hipersensibilitat mediada per inmunologbulines tipus IgF. Dixon et col. Hvatum et col. Morris et col. D’aquesta forma, la contínua ingestió dels aliments als quals s’és sensible (bé directament, bé com ingredients d’aliments preparats o precuinats i brioixeria) provoca una constant presència d’anticossos en el torrent sanguini.

Inmunocomplexos Circulants i Obesitat

Els anticossos circulants es van unir als antígens alimentaris res més passar aquests a la circulació, formant-se els inmunocomplexos o complexos antigens-anticòs, que poden arribar a formar grans xarxes. En un lapsus de temps d’encara no dues hores, els complexos immunes provoquen l’activació d’altres components del sistema immunològic (Complement i d’altres molècules reguladores), provocant una inflamació local als teixits. Janeway y Travers.. En casos greus, es poden detectar símptomes de vasculitis.  (7 bis) Janeway y Travers.  En segon lloc, la persistent presència dels inmunocomplexos en la circulació, fa augmentar la pressió coloidosmòtica (PCO)  del plasma sanguini, i per tant augmenta la pressió PCO dels capil·lars glomerulars de les nefrones renals, disminuint la filtració glomerular. Aquest augment de la pressió PCO ocasiona l’augment de la pressió hidrostàtica de la càpsula de Bosman de les nefrones, el que al seu torn incideix altra vegada en una disminució del filtratge glomerular renal,  Guyton y Hall., produint-se així una menor eliminació de líquids.

A més d’això, els inmunocomplexos originen situacions d’edema a nivell cel•lular. En la major part dels casos, l’edema ocorreen el compartiment del líquid extracel·lular encara que també pot allotjar-se en l’espai intracel·lular. Els trastorns que poden originar una inflamació intracel·lular són dos:

• • La depressió del sistema metabòlic dels teixits o la manca d’una 
  • En àrees de teixit inflamat independent de la causa. Igualment, a l’edema extracel·lular contribueixen les reaccions immunitàries per l’alliberació dels seus productes.  Guyton.

Per tant, la sensibilitat als aliments mitjançant per IgG provoca acumulació de líquids en aquests casos. Totes aquestes circumstàncies juntes, unides a l'acció del complement i a la resta de respostes immunològiques a aquests anticossos provocarien una sèrie de símptomes heterogenis, entre els quals es troben l’augment de pes (i de volum), que podrien ser resistents a dietes d’aprimament hipocalòriques, en les basades en la combinació dels aliments i en dietes dissociades, ja que es continuaria ingerint aliments que provoquen sensibilitat.

Transtorns Gastrointestinals

En els estudis de provocació amb placebo i doble cec, els símptomes gastrointestinals ocupen el primer o segon lloc quan a freqüència. Generalment es tracta de dolor abdominal, diarrea o vòmits, encara que pot tractar-se també de manifestacions orofaringes (síndrome al·lèrgic oral: SAO). Aquests símptomes poden associar-se entre si i amb altres alteracions. L’anomenat “còlic del lactant”, veritable calaix de sastre, pot ser l'expressió de reaccions adverses als aliments. Els símptomes solen produir-se ràpidament després de la ingesta, però també poden ser més tard. Entre les malalties per reaccions adverses a aliments en l’aparell digestiu, que es consideren mediades principalment per reaccions tipus tardanes, es distingeixen fonamentalment les relatives a l’intestí prim i la colitis  Walker-Smith. El paradigma és la malaltia celíaca, però enteropaties similars s’han descrit amb altres aliments com la llet, soja, peix, arròs, pollastre i ou.

A més, aquestes enteropaties poden sobrevenir de manera insidiosa o de forma aguda, essent a una gastroenteritis aguda infecciosa, o debutant com tal. L’evolució pot ser la d’una diarrea crònica amb retard del creixement, o una diarrea greu i rebel, però poden també ser pràcticament asimptomàtiques. Quelcom similar passa amb la colitis. S’han descrit casos de recorregies, que milloren amb l'eliminació de la llet de vaca de la dieta i empitjoren amb la provocació. També s’aprecia infiltrat eosinofílic en els estudis histopatològics. La gastroenteritis eosinofílica és una entitat d'etiologia desconeguda, si bé és freqüent la coexistència de sensibilització a aliments i els pacients poden millorar amb dieta.

Altres Alteracions

• Manifestacions cutànies

La producció d’una erupció cutània en forma de rash o d’urticària i/o angioedema després de la ingestió d’un aliment ha estat àmpliament demostrada amb proves de provocació amb doble cec 8PPDC), essent també freqüent el prurit. En pacients amb dermatitis atòpica s’ha constatat igualment aquest tipus de reaccions, amb les proves de provocació, que sens dubte poden exacerbar els símptomes, augmentant el prurit i induint-lo al rascat. No obstant això, no s’ha demostrat que la dermatitis atòpica sigui deguda a al·lèrgies típiques a aliments, ja que no van donar positius als tests cutanis i al RAST (IgE específica).

• Manifestacions Respiratòries

Són menys freqüents que les gastrointestinals i cutànies, però igual que aquestes, a les quals generalment no associen, han estat objectivades mitjançant provocació amb placebo i doble cec, incloent asma rinitis i edema faringeu. S’ha admès també l'existència de malaltia pulmonar crònica amb al·lergia a aliments, amb base a l'evolució observada amb els canvis dietètics i amb les anomalies immunològiques trobades; és el cas de l'hemosiderosis pulmonar secundària a la ingestió de llet de vaca o de la síndrome de Heiner  Halpern G.M.

Per a més informació, es pot posar en contacte amb nosaltres mitjançant aquest formulari: